Canvis en la comercialització: Xarxa de Llibres

Quan vam crear l'aliança entre Angle Editorial, Bromera Edicions i Cossetània Edicions ens vam posar com un dels objectius millorar el nostre sistema de comercialització per adaptar-lo a les noves tendències i necessitats del segle XXI.
Amb aquest objectiu hem treballat llargament el darrer any, amb un objectiu clar: separar en la tasca de distribució del llibre el que és la logística i el que és la comercialització i intervenir més directament en aquesta darrera, amb la voluntat de poder estar més a prop del punt de venda, tenir més informació d'aquest i ser més efectius.
Tot el procés ha estat molt llarg ja que representa un canvi de filosofia en la forma de treballar feta fins ara i ha calgut fer un exercici sovint de reflexió. Al final, aquesta setmana s'ha concretat de quina manera comercialitzarem a partir de l'1 de gener i de quina manera queda definit qui farà les tasques logístiques i com es farà la comercialització.
Dimarts a la tarda vam tancar l'acord amb Arc Logi perquè aquesta empresa faci tota la logística de Xarxa de Llibres, la marca que comercialitzarà al punt de venda els nostres segells editorials i els d'altres que esperem que s'incorporin al projecte. A partir de l'1 de gener ArcLogi, empresa del grup L'Arc de Berà, s'ocuparà de les tasques d'enviament dels llibres, emmagatzematge, preparació de les comandes, recepció del retorn, facturació i cobrament a les llibreries. Per altra part, l'equip comercial de Xarxa de Llibres, realitzarà la feina estrictament comercial: visita a les llibreries i punts de venda, tenir la relació directa amb els llibreters i generar la comanda perquè ArcLogi la serveixi.
Tot plegat és un canvi substancial amb el sistema de treball actual. L'experiència que Arc de Berà porta a ArcLogi en tasques logístiques és una garantia que els llibreters i punts de venda seguiran rebent amb garanties les seves comandes. Tot el món de la comercialització i la logística editorial sofrirà canvis en els propers anys i és important estar predisposat a les noves realitats.
Hi ha molta feina per fer. D'aquí unes setmanes els llibreters rebran informació de Xarxa de Llibres sobre el nou sistema de treball i l'equip comercial que acompanyarà Toni Cantó en aquesta nou repte començarà a treballar amb aquest nou sistema. Els temps evolucionen i el món canvia i cal en tot moment tenir la capacitat d'adaptar-se a les noves situacions i en moltes ocasions és en temps de crisi i en canvis de paradigma quan cal afrontar nous projectes.

Rovira i Virgili i Valls

He tingut una trobada aquesta setmana amb Teresa Rovira i Comas, filla d'Antoni Rovira i Virgili. Hem de fer un treball per a la Diputació de Tarragona de tota la bibliografia de l'escriptor. S'hi detallaran les referències a multitud d'articles a premsa, els llibres, ressenyes, etc.

Abans de marxar Teresa Rovira ens regala el que ens diu que és un dels llibres que més li agraden del seu pare: el va editar Proa l'any 2000 i recull els llibres Teatre de la Natura i Teatre de la Ciutat, publicats per primera vegada l'any 1928 i 1963, respectivament. Hi trobem un Rovira i Virgili literari, extraordinari en les descripcions. Com que són un recull de textos que va publicar en diverses publicacions vaig espigolant cap el davant cap al darrera, tot parant en aquells articles que em criden l'atenció. A Teatre de la Natura ens parla de muntanyes, de marges, de camins, d'arbres, de fruites. A Teatre de la Ciutat ens endinsa amb una prosa treballada esplendidament a diferents indrets del nostre país i també a les festivitats més representatives del nostre calendari i al pas del temps al llarg de l'any.
Veig que descriu la meva ciutat, Valls, tal com la veia ell en el seu temps. Parla d'un temps en que la capital de l'Alt Camp havia viscut una regressió de nombre d'habitants i de l'economia "...Tarragona ha progressat, Reus ha tingut una aturada, i Valls ha retrocedit poc o molt." Acaba l'article en un paràgraf que ens ha d'anar molt bé en els durs temps que corren ara. Tinc clar que m'agradaria, precisament ara, tenir aquest caràcter que descriu Rovira i Virgili dels vallencs d'aquell temps:

"L'equilibri dels vallencs els salva de les embranzides perilloses i del trist descoratjament. Ells saben que després d'un temps en vénen uns altres, i que els pobles que conserven la força de la voluntat, l'amor al treball i l'alegria d'una bella terra poden esperar les justes compensacions de l'esdevenidor."

El llibre de la Marató de TV3

Un dels fruits de l'aliança comercial entre Angle Editorial, Bromera i Cossetània es podrà visualitzar properament amb l'edició conjunta enguany d'El llibre de la Marató de TV3, que es dedica a les malalties minoritàries. El repte que ens va proposar el canal públic de televisió català el vam assumir amb la voluntat de poder col·laborar amb aquesta iniciativa. Enguany, serà el segon que es publica un llibre al voltant de la Marató. L'any passat el va publicar Columna.

La intenció és recollir els màxims fons possibles per la causa que protagonitza la Marató. Per poder-ho aconseguir ha calgut la col·laboració dels autors i de diverses empreses perquè uns escrivissin els seus relats sense cobrar ni cinc i les altres perquè ens oferissin gratuïtament el paper o el procés industrial també sense cobrar. Al final i amb un any de crisi dura com aquest en què les economies industrials no estan per gaires alegries, s'ha pogut aconseguir tot plegat i que el llibre s'hagi pogut editar.

L'obra en què hi han participat els autors Manuel Baixauli, Lolita Bosch, Esperança Camps, Andreu Martín, Quim Monzó, Màrius Serra, Jordi Sierra i Fabra, Rafael Vallbona i Eloi Vila sortirà al mercat d'aquí a un parell de setmanes a un preu molt assequible, com l'any passat, de 9 euros. Comprar aquest llibre és una excel·lent manera de col·laborar amb els objectius solidaris de la Marató de TV3.

Acompanyo el post, la fitxa tècnica del llibre, que aquesta setmana ha començat a repartir-se a través de la xarxa comercial del nostre distribuidor l'Arc de Berà.

La primera novel·la d'Anselm Aguadé

Ara fa un any vam publicar la primera novel·la d'Anselm Aguadé, Rabassa morta. Per aquella cosa de l'acumulació d'originals per llegir -en aquest moment en tinc una pila molt grossa-, no n'he pogut fer una lectura fins aquest estiu, per les vacances, tot i que les persones de l'editorial que havien intervingut en el procés d'edició me la van recomanar.

A Rabassa morta, Aguadé retrata la societat agrícola de finals del segle XIX del territori on es cultivava la vinya. Per tant, l'argument de la novel·la es podria situar a qualsevol localitat del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà o el gran Penedès. Una mica el mateix que amb El Celler de Noah Gordon que situa també la seva novel·la en el mateix període històric en el que ho fa Aguadé. I és que les darreries del segle XIX va ser un període convuls per a l'agricultura catalana, amb molts incidents, amb una lluita entre amos i rabassaires aferrissada, amb la irrupció de la fil·loxera per acabar-ho de complicar. Tot plegat permet moltíssimes situacions que els novel·listes saben aprofitar.

Aguadé per mitjà d'una trama on no hi falten aquests conflictes, ni situacions complicades d'amor, ni la descripció de tots aquells elements que configuraven la societat d'aquell moment, des de l'església, el bar del poble, les autoritats, la Guàrdia Civil o el prostíbul, construeix un relat ben estructurat, equilibrat amb la narració i la descripció i que fan de la seva lectura un exercici interessant i entretingut. És la seva primera obra que ens mostra que l'autor té recorregut per seguir elaborant literatura i per seguir madurant en el seu procés de creació.

Millorar el procés de comercialització

A començaments de la setmana passada portàvem a impremta el darrer llibre que faltava per de la campanya de Nadal per entrar a màquines, el llibre El paisatge favorit de Catalunya, que coeditem amb TV3. També la setmana passada acabàvem el butlletí de novetats del mes de novembre, el darrer que fem l'any 2010, ja que el desembre no oferim novetats. Hem canviat des que vam començar a editar en què apuràvem més els terminis tant per Nadal com per Sant Jordi. Ara intentem després del 20 de novembre no portar cap novetat més per la campanya de Nadal i després del 20 de març no portar-ne més per la campanya de Sant Jordi. Tot plegat per facilitar la feina dels comercials de manera que puguin explicar en temps als llibreters les nostres apostes per cadascuna d'aquestes temporades.

Fem els llibres pensant cada cop més en què serveix de poca cosa editar una excel·lent obra si després els comercials no tenen temps de treballar en la seva comercialització. Tot plegat, amb l'esforç i el convenciment de tots els departaments de Cossetània ha anat millorant molt. Recordo que abans deixàvem la portada del llibre pel final, mentre que ara portada i interior del llibre es comencen a treballar a la vegada, de manera que podem elaborar la fitxa tècnica del llibre, element clau per començar-ne la seva comercialització, fins i tot setmanes abans que aquest estigui acabat.

La veritat és que em satisfà veure'ns organitzats de millor manera, ja que això ens permet treballar amb tranquil·litat. El divendres passat vam tancar també el calendari de Sant Jordi de manera que hem situat per setmanes els llibres que hem de publicar fins el març i així ara podem treballar amb ordre tots els llibres que hem de publicar els propers mesos.

Però encara podem millorar tot el procés de manera que poguem entregar informació de les novetats amb més temps als comercials perquè aquests ho poguin explicar els llibreters i tinguem precomandes abans de portar el llibre a impremta, de manera que puguen fins i tot ajustar millor els tiratges. Al cap i a la fi es tracta que treballant amb temps amb els llibreters i seguint les seves recomanacions poguem entre tots millorar els percentatges de retorn que tenim, que són excessivament elevats. En el fons, tots els agents afectats en el sector editorial hem de racionalitzar tot el procés, sinó hom té la sensació que tant distribuïdors com llibreters consumeixen moltes energies fent i desfent capses i lliurant als transportistes llibres que van innecessàriament amunt i avall. Però per fer-ho, per millorar el procediment, és necessari que els editors ens impliquem més en el sistema de comercialització i sobretot que escoltem molt més el que ens diuen els llibreters que són el cap i a la fi les persones que més estan directament en contacte amb els lectors.

La única col·lecció de llibres de cuina il·lustrats en català

El Josep Borrell, fotògraf de la col·lecció Amb gust a Mediterrari, em va fer un suggeriment en la presentació del llibre Aperitius i tapes. Capricis del sentit, que vam fer aquesta setmana:

- Jordi, hauríeu de fer una cosa, en algun lloc del llibre hi haurien de sortir el altres títols de la col·lecció.

- Ostres, quina error - li vaig contestar jo -. I tant que sí. I com és que no surt? És clar, ja sé on s'origina del descuit. Aquest llibre és en tapa dura i no té solapes i aquesta informació sempre la posem en les solapes de darrera del llibre, però hi ha solucions per fer-ho. Gràcies per fer-nos-en adonar, ja que el millor lloc on es pot es fer promoció de la resta de llibres de la col·lecció és en els propis llibres i a més ens interessa vendre col·lecció, ja aquesta és la única col·lecció de llibres de cuina il·lustrats en català.

L'endemà mateix ja vam estar parlant de resoldre-ho pel proper títol que serà el de sopes i cremes. La col·lecció fa goig. A la taula de la presentació on es venien els títols exposats es podia comprovar amb satisfacció tant nostra com dels dos autors, la Mariona Quadrada i el Pep Borrell el goig que feien. A més són llibres vistosos amb excel·lents fotografies, amb receptes redactades amb l'estil entenedor i planer de la Mariona. Ens interessa que la gent que compri un llibre d'aquests vulgui els altres perquè valen la pena. A més, en el panorama literari en castellà hi ha moltes col·leccions de llibres de cuina amb fotografies en color, però aquesta és la única que hi ha al mercat en català i potser aquest fet no l'hem destacat encara prou.

Quatre generacions d'editors

"No pot ser sempre començar de nou i entrebancar-se en el mateixos llocs que els nostres avis". Aquesta va ser una de les frases pronunciades per Rafael Català Dalmau en l'emotiu acte de celebració del 50è aniversari de Rafael Dalmau Editor que es va celebrar diumenge dia 18 d'octubre al Museu d'Història de Catalunya. Amb aquesta frase, Rafael Català justifica un dels pros d'una editorial familiar: aprendre de les generacions anteriors, no caure en errors ja comesos. I és que l'editorial Rafael Dalmau Editor està ja a la seva quarta generació.

L'any 1959, Rafael Dalmau Ferreres i la seva filla Maria Carme van crear aquest segell editorial. El fill del matrimoni Maria Carme Dalmau i Pere Català Roca (un puntal bàsic de l'editorial), Rafael Català és qui ara dirigeix l'editorial, on també hi treballa un nebot seu, en Jaume, fill de la seva germana l'Anna, que fins a la seva mort, enguany, també treballava a l'editorial.

L'editorial Rafael Dalmau Editor és un exemple a seguir i una peça important de la història cultural contemporània del nostre país. Són com va dir el director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoverro, "una editorial compromesa amb una Catalunya que treballa", amb una Catalunya que fa feina des que surt al sol i fins més tard que aquest s'ha post.

Enguany, l'any del cinquantenari, ha estat un any dur per a can Dalmau. Pere Català va morir i uns mesos més tard ho va fer la seva filla i germana de Rafael Català, l'Anna. Tot plegat ha estat un sotrac important per la família Català-Dalmau. No obstant era i és important fer la celebració, per poder recordar l'important treball fet per la família Dalmau i per tots els seus col·laboradors, i també per encarar el futur; i era important que l'editorial celebrés un lluit acte d'aniversari i que se sentissin acompanyats per una multitud de persones (la sala d'actes va queda petita) relacionades amb l'editorial (autors, historiadors, llibreters, impressors, amics, editors -massa pocs-, etc.) que han volgut estar al seu costat i encoratjar-los a seguir endavant amb la seva tasca i amb la seva missió i raó de ser, que segons Agustí Alcoverro es podria sintetitzar en tres eixos: "ser un punt de trobada entre la història acadèmica i la història patriòtica del nostre país, combinar el rigor científic i la divulgació, i fer de pont entre la historiografia dels anys trenta i la de la represa cultural dels anys seixanta".

I és que com va dir Rafael Català, "aquesta és una editorial familiar a la que ens hi dediquem amb cos i ànima." Tan sols d'aquesta manera s'ha pogut fer tota la feinada que han fet en aquests cinquanta anys del segell Rafael Dalmau Editor. Tot aquest treball queda en part documentat en l'excel·lent exposició que es pot veure al Museu d'Història de Catalunya. Val la pena anar-hi.

A la família Dalmau - Català i a tots els col·laboradors de l'editorial, la més sincera enhorabona pels cinquantè aniversari! Ànims i a seguir endavant, amics!!!